Historiadora, Javiera Jimenez:
La Moneda:
A l’època dels ibers va
començar a introduir-se la moneda, la van introduir els grecs quan van començar
a comerciar amb els ibers. Les monedes són unes petites peces de metall que
tenen gravats uns dibuixos a cada cara. Les seves monedes podien ser de bronze
i de plata i a la zona de Catalunya hi va haver tres poblats que van
encunyar monedes: Untikesken (Empúries), Kesse (Tarragona) i Iltirta (Lleida).
Les monedes servien per pagar els productes
que es compraven i per pagar els soldats per lluitat a les guerres.
L’escriptura: Els ibers sabien escriure. Ho feien sobre làmines
de plom i les persones de categoria alta sabien llegir i escriure.
Eren caçadors /recol·lectors o bé agricultors/ramaders?
Els aliments els obtenien treballant a l’agricultura, la
ramaderia, la caça, la pesca i la recol·lecció, la carn la obtenien
principalment de la caça i per
treballar a els camps feien servir eines de ferro. També coneixien l’arada per
llaurar els camps. Era tirada per animals.
La
ramaderia la feien servir per obtenir productes secundaris (llana, llet),
derivats (formatge) i per treballar al camp o tirar dels carros.
Què cultivaven, què menjaven, què bevien?
Cultivaven fruites i productes que
procedien del animals. Els ibers s’alimentaven de cereals (ordi, blat), llegums
(llenties, faves), vinya, carn (cabres, bous, cordera, tossina), caça (cérvols,
cavalls, porcs senglars, conills, cargols), begudes ( cervesa i aigua), llet i
formatges.
Enigma: En una petita bossa hi han unes monedes. Les
observem amb atenció i ens fixem en la seva iconografia. 7 tenen un cavall i 5
un dofí . Amb aquestes monedes quantes nits d'allotjament podríeu pagar per a
tots els membres del vostre grup? Explica raonadament quantes monedes us
sobrarien:
7 cavalls: 3.50 ilturons
5 dofins: 0.83 ilturons
Total= 4.33 ilturons
Resposta: Podrien pagar 1 nit per cada un i ens sobrarien
0.33 ilturons i monedes son 2,06 dofins
Reporter Gràfic, David Jimenez:
Geògraf, Ayoub Baztami:
Localització poblats
ibèrics
Es
trobaben poblats a:
-Soses -Cunit -Lloret de Mar
-Gandesa -Tomabous -Palamós
-Alcanar -Calafell -Pontós
-Arbeca -Badalona -Roda de Ter
-Benifallot -Brull -Ullastre
-Tivissa -Olèrdola
Els poblats
ibers eren força petits, solien estar envoltats de muralles i torres fetes de
pedres. Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les
teulades estaven fetes de branques d’arbres i pedres. A cada habitatge hi solia
viure una família.En els poblats existien edificis d’ús comú. A les cases hi havia una sala rectangular on es feien les
funcions principals de la vida quotidiana.
Poblats a Catalunya
Airenosis: Els airenosis
eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la Península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus
Ilergets: Els ilergets
eren un dels pobles que ocupaven part de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.
Ilercavons: Els ilercavons
foren una tribu ibèrica
entre els segles VI
i I aC.
Abastava aproximadament el territori entre el Coll de
Balaguer, Sagunt i Mequinensa
Cossetans: Els cossetans
o cessetans foren una tribu ibèrica que vivia al camp de
Tarragona, des d'aproximadament el Coll de
Balaguer fins al peu del Massís del Garraf.
Laietans: Els laietans
foren un poble iber
que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat
fins a la Tordera.
Andosis: Els andosins eren un poble
preromà que les fonts antigues identifiquen a la península ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus
sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a
Andorra.
Ausetans: Els ausetans eren un poble
iber del nord-est de la Península Ibèrica que es citat per Ruf Fest Aviè,
Plini el vell
i Titus Livi
entre altres fonts antigues.
Indiketes: Els indiketes
foren un poble iber
de la província Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses
i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empordà,
la Selva
i potser el Gironès,
on es trobaven amb els ausetans.
Sordons: Els sordons, foren un poble
de la Gàl·lia,
que s'estenien des dels Pirineus cap el nord, bàsicament ocupant la comarca del
Rosselló.
Ceretans: Els ceretans
foren un poble iber de la zona dels Pirineus,
que ocuparen l'actual Cerdanya i en general la vall del Segre. Foren mestres en
curar pernils.
Lacetans: Els lacetans eren la tribu
ibèrica
que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC
fins a finals del segle I aC.
Castelans: Els castel·lans
foren un poble iber
de la Tarraconense
al sud del Pirineus,
a l'oest dels Ausetans
i a l'est dels iacetans.
Bergistans: Els bergistans,
foren un poble iber, emparentat amb els ilergets,
que vivia a la vall del riu Saiarra. El seu nombre era reduït.
http://www.google.es/imgres?q=poblat+ib%C3%A8ric+puig+castellar&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=Frx0spnPhKZ-ZM:&imgrefurl=http://usuarios.multimania.es/Eduard_Vilagrosa/presenta/marc.htm&docid=otGRO1RH2XO_3M&imgurl=http://usuarios.multimania.es/Eduard_Vilagrosa/presenta/Poblatiberic.JPG&w=410&h=287&ei=csTVT83JAZGyhAeP5qT1Aw&zoom=1
http://www.google.es/imgres?q=poblat+ib%C3%A8ric+puig+castellar&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=FYhuMGgtErUAIM:&imgrefurl=http://www.arqueoxarxa.cat/Jaciments/POBLAT-IBERIC-PUIG-CASTELLAR-STA.-COLOMA-DE-GRAMANET&docid=cAd3Y3DTGWBv1M&imgurl=http://www.arqueoxarxa.cat/var/ezwebin_site/storage/images/jaciments/poblat-iberic-puig-castellar-sta.-coloma-de-gramanet/galeria/puigcastellar_2/22909-1-cat-ES/puigcastellar_2_general_carousel.jpg&w=620&h=300&ei=csTVT83JAZGyhAeP5qT1Aw&zoom=1
http://www.google.es/imgres?q=ruta+dels+ibers&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=5YwmIg3vKRnmWM:&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Ruta_dels_Ibers&docid=lQ9j0lukHJyw5M&imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Catiberica.svg/330px-Catiberica.svg.png&w=330&h=336&ei=esjVT5b2GYKwhAfn5N3vAw&zoom=1&iact=hc&vpx=97&vpy=132&dur=1211&hovh=227&hovw=222&tx=69&ty=119&sig=116249958689143388862&page=1&tbnh=138&tbnw=136&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0,i:70
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada