Llegendes de bruixes

LES BRUIXES DE LLERS

 

Llers és un d'aquests pobles de Catalunya on la tradició ha establert que totes les dones, pel sol fet d'haver-hi nascut, ja duen implícita la condició innata de ser bruixes. Una de les poques coses que queden i s'han anat ransmetent de les bruixes de Llers és l'escomesa que van fer al campanar de Figueres.
Les pedregades que congriaven de LLers estant i que eren engedades al damunt de la plana de l'Empordà, sembla que sovint havien estat desfetes i esbargides per les batallades de les campanes de bronze del campanar de Figueres. Moltes vegades les bruixes havien provat d'annular aquell destorb a les seves malvestats, però com que el campaner s'en malfiava sempre i solia estar força a l'aguaït, les havia fet recular sempre a toc de campana. Fins que a l'últim, tipes i cuites d'aquella murga que ja feia massa temps que durava, van aplegar-se en magna assamblea amb els bruixots de Palau saverdera i tot el bruixam de l'Empordà i del Rosselló per planejar una operació a gran escala i aconseguir l'objectiu que era el seu desfici: l'ensorrament de campanar figuerenc.

Van escollir com a data més adient la nit de Sant Silvestre, la darrera nit de l'any, que és, segons les teories bruixesques, quan les bruixes gaudeixen d'un poder més gran. Aquella nit es veu que al campaner de Figueres li devia costar un xis agafar el son, o potser tenia una mena de pressentiment estrany. El cas que és que es va llevar i va pujar a dalt del campanar per assegurar-se que tot anava a l'hora. I va tallar just. Amb el temps d'adonar-se que les diverses formacions de bruixes, cadascuna a cavall de la seva escombra, s'anaven acostant amb un tarannà molt agressiu. Es tractava d'un atac aeri amb totes les de la llei, com si fos un precedent de les aviacions de guerra actuals. El campaner es va posar a vogar les campanes sense perdre gens de temps, quan les bruixes del primer flotó començaven a llençar-se en picat damunt del campanar. La batalla degué ser paorosa. I l'enrenou també. les batallades per una banda i les imprecacions, els fàstics i els renecs de les bruixes per l'altra. El campaner va aconseguir esbargir aquell bruixam que se li venia al damunt però la torre va quedar amb senyals evidents d'alguns impactes de els bruixes. Els qui hagin vist el campanar figuerenc de l'església de Sant Pere abans del 1936, es recordaran segur que estava una mica escantonat de la part de dalt. Doncs bé, sembla que aquell desperfecte era un vestigi d'aquell cèlebre atac de les bruixes.

http://bruixes.mediterraniadansa.com/histories-de-bruixes

A description of picture angles

Town and Village Square

The village square is very large and spacious with lots of grass and lots of people walking the streets or shops.Within the square is the town hall, which has made ​​a few years ago again, is more modern and more beautiful. The council is very big on the inside is still as before. For the square there are many games to play and take pictures and people like it because is very colorful and lively.

Santa Coloma de leyenda

Era día 23 de mayo, y David un niño de Santa Coloma, alto, delgado y simpático, y su amigo Joan también de Santa Coloma, pero más bajito y gordito, decidieron ir a dar una vuelta por la montaña de las brujas de Santa Coloma, donde dicen que cada persona que va ahí desaparece, porque por lo que cuenta la leyenda en esa montaña desde tiempo de los iberos empezaron ha habitar una brujas viejas, con una verruga en la nariz y que montaban en escoba, invocadas por los iberos del Puig Castellar para que les diesen salud, y suerte en las batallas. Pero no fue así, les fue todo mal, los iberos morían en las batallas, no nacían bebes, etc... Entonces  hubo un día que los pocos que quedaban invocaron a las brujas para que se fueran de allí, y al momento de invocarlas aparecieron todas, y lo devastaron todo, dejando el pueblo destruido y sin ningún habitante. Y según la leyenda las brujas fueron encerradas en un santuario antes de devastarlo todo con un conjuro del mago del pueblo construido por ellas en la montaña pero no podían salir hasta que no les abrieran la puerta. 

David y su amigo conocían a trozos la leyenda, pero igualmente fueron, subiendo la montaña. Era de tarde y estaba oscuro, eran casi las siete y no les importaba estar cansados. Llegaron hasta arriba de la cima y vieron una puerta de madera antigua y un poco echa polvo, con unas inscripciones en el idioma ibérico, pero ellos no lo lograban entender. Dieron un seguidos numero de golpes muy fuertes, pero como no se abría cogieron un palo largo y grueso  y empezaron a darle golpes a la puerta, y al rato se empezó a abrir y salieron unas sombras negras de ahí. Ellos se asustaron y salieron corriendo, pero llegó una bruja detrás de él y les dijo que durante toda su vida tendrían suerte, salud y dinero por liberarlas. Y toda la ciudad se entero de ese fenómeno y decidieron llamar a la montaña Torrent de les Bruixes. Pero igualmente sigue pasando los que pasaba antes, unas pocas personas desaparecían cada año en la montaña y la gente que iba por allí luego se quedaban sin trabajo y no podían tener bebes, pero todos tenían algo en común, habían golpeado la puerta de madera pero sin que nadie les abriera.

Santa Coloma

-Des de quan hi ha població al territori que ara és Santa Coloma de Gramenet?


Diverses troballes arqueològiques de l'època neolítica i neolítica, descobertes dins el terme de Santa Coloma de Gramenet, posen de manifest la presència d’ agrupaments humans almenys des de l’any 3500 aC. Sembla que entre els segles X i VI aC arribaren al pla del Besòs diverses migracions procedents del nord que confluïren, pocs temps més tard, en l’assentament de la tribu ibèrica dels laietans, establerta cap al segle VI o V aC al poblat del Puig Castellar, a l’extrem nord de l’actual municipi. Els laietans ocupaven tota la franja costanera des de Sitges fins a Blanes.


-Qui eren els ibers i on vivien?


Són un poble que va viure a l'est de la Península Ibèrica entre els segles V i I a.C. Hi haia més de 20 tribus diferents, i vivien repartides pels territoris que ara estan ocupats per Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. Quan els grecs van desembarcar a la Península, els ibers van ser els primers que havien trobar i li van posar el nom Ibèrica.

-Hi ha evidències de poblament a l'Edat Antiga?

En l'edat Antiga la població es va dedicar al conreu , i les coves van passar d'habitatge a ser refugis de vianants i pastors. No hi ha gaires dades d'aquest temps, però s'han trobat monedes i ceràmica en parts dels turons i en les rutes com la del turó de Sant Joan

-Hi ha algun monestir, torre de guaita, masia o féu a l'Edat Mitjana?

Els historiadors tenen dubtes si la família Tarascó, que està relacionada amb aquest castell, procedia de Provença o d'aquest indret. Aquesta família repobladora es devia assentar en aquest lloc vers el 1044.

 -Quan i com va créixer tant Santa Coloma de Gramenet?

Va créixer molt entre l'any 1950 a l'any 1975, de tenir 15000 habitants a 137000 habitants per causa dels emigrants.

http://stk-creditdesintesi.blogspot.com.es/

http://www.castellsmedievals.com/solsones/181-naves/525-castell-de-tarasco

http://www.xtec.cat/ceipbanus/revi/r63/pa63/0463.htm

Llocs importants de Santa Coloma

Puig Castellar

Torre Balldovina

Ajuntament

Serralada Litoral

Serra de Marina

Torrent de les Bruixes

Fotografies de llocs importants de Santa Coloma

                                                                     Església Major

                                                           Ajuntament i Plaça de la Vila

                                                                     Puig Castellar

                                                                     Torre Balldovina

   Torrent de les Bruixes

Historia de Santa Coloma

Abans Santa Coloma es deia Gramenet del Besos. A finals del segle XIX diverses famílies de la burgesia barcelonesa, que van posar Santa Coloma de moda, perquè anaven allí a estiuejar.
Un dels historiadors de Santa Coloma, Ferran de Segarra era propietari de la Torre Balldovina. L'edifici més emblemàtic de Santa Coloma era can Roig i Torres, que ara es una escola de música, construïda entre el 1906 i el 1912.
La presencia de famílies adinerades va fer pujar la economia de la població colomenca. Al haver-hi estiuejans es va fer la Festa Major d'Estiu.
Al segle XIX va haver-hi dos aconteciments tragics, els ''besossat'' de 1808 de la riuada del Besos, que va fer grans danys als conreus i al 1808 durant la Guerra del Francès, soldats francesos van assaltar Santa Coloma i van asessinar a 14 vilatans, i desprès es va produir la Guerra de Santa Coloma el 22 de setembre del 1808, on els militants de Bisch amb 600 homes van derrotar a 2.200 francesos, i a la batalla de Sant Jeroni les tropes de Napoleo van sacsejar la ciutat i van provocar enormes danys.
Al 1913 es va començar a construir el riu del Besos i la església de Santa Coloma. Per causa de la crescuda de població al segle XX, es van construir nous barris. Al arribar la democràcia, es va començar a contruir nous ponts i el Metro. Al 2009, Bartomeu Muñoz, ex alcalde de Santa Coloma va ser detingut per corrupció.


http://www.grame.net/ca/principal/la-ciutat/santa-coloma-turistica/historia-de-la-ciutat.html

Fotografies de fauna i flora de l'excursió a Serra Marina

FAUNA:

Cucs verds

                        Són les larves de papallona. Sempre mengen fulles verdes d'arbres. 

 Papallona

Són insectes voladors que surten dels cucs i que volen, i obtenen aliment a partir del pollen. Resisteixen al fred i totes nomès viuen un dia.

Xinxa pudent

                                     Insecte amb un cos en forma d'escut. De color negre.

FLORA:

Cirer d'arboç

Són arbusts autòctons dels boscos de les zones mediterrànies. Els arboços són els fruits de l'arbre. Aquesta espècie es considera susceptible a incendis i piròfila. L'arbre és assoleix entre 5 i 15 metres d'alçada.

Cactus

Són plantes amb una flor, i que el seu únic aliment es l'aigua que absorbeix des de la terra, per les arrels.

Amapola

Es una planta silvestre de fulles simples i allargades. Pot tenir fins a 50 centímetres de diàmentre i els pètals es cauen amb facilitat.

      Fotografies: Oriol

Els ibers creien en les bruixes?

Els ibers si que creien en les bruixes perquè bruixa deriva de la paraula iber ''bruixa''.

Es possible que el document antic de la portada sigui autèntic?

Es molt probable perquè l'escriptura d'aquest document es molt semblant a l'idioma del ibers.

Cacera de bruixes a l'Edat Mitjana

Les perseguien i les mataven perquè van començar a desenvolupar un model social molt masculí i consideraven que el saber que les dones tenien, especialment en sexualitat i reproducció, representava una amenaça. Les bruixes van començar a emmagatzemar coneixement molt important sobre el control de la reproducció i sabien preparar diversos abortius. Aquest coneixement implicava la possibilitat d'exercir una sexualitat més lliure, la qual cosa posava en risc l'hegemonia masculina i, per això, els homes van expropiar el seu coneixement i les van aniquilar en les fogueres. Així mateix, la majoria d'aquestes dones vivien soles, en cases en el bosc, independents, generaven els seus propis ingressos i això provocava molta desconfiança.

Bruixes a Catalunya

Les bruixes a la geografia catalana:

Arreu de la geografia dels Països Catalans, existeixen llegendes de bruixes, o llocs relacionats amb la pràctica de la bruixeria.

• A Dosrius: Quan el rector preparava la comunió, li va aterrar la bruixa als peus. La bruixa, enfadada, li va prendre la caldereta dels aspergis. La van trobar, abonyegada en un lloc llunyà.
• A Girona: Una de les gàrgoles de la catedral és una bruixa, que diuen que va passar amb el sac de les pedregades quan van sonar les campanes. Ella i pedregada van quedar petrificats per sempre.
• A Granollers: El rector va matar dues dones acusades de bruixeria.
• A La Quar: Les nits de lluna vella fa ballar els follets de la contrada. La resta del temps fila llana i viatja per veure les veïnes.
• A Vallgorguina: Viu sota la Pedra Gentil. Des d'allà convoca altres bruixes per fer pedregar.
• A Vilopriu: Un dia que a Vilopriu feia una gran pedregada, es va sentir com a dalt dels núvols deien: "Pepa, gira't per aquí!". Van engegar uns quants trets al núvol amb bales beneïdes. L'endemà la sastressa del poble, que es deia Pepa, va comparèixer amb la cama trencada.
• A Arenys de Munt: Un capellà els va engegar una puntada de peu, i la sabata va enfilar-se núvols amunt. La van trobar més enllà del terme i tota masegada.
• Al Canigó: Es reuneixen al cim del Tretzevents. Des d'allà criden les pedregades picant amb una verga tres cops damunt l'estany de Calandrà.
• A Llers: Van encapçalar una expedició de totes les bruixes de l'Empordà per aterrar al campaner de Figueres. El campaner va reaccionar a temps, però, encara ara, el campanar resta estroncat.
• A Sarroca de Bellera: Es va endur un nadó sense que ningú no se n'adonés.
• A Terrassa: S'ajunten al pla del Bonaire i provoquen pedregades orinant juntes en un forat i picant el líquid amb unes vergues.
• A Vallbona de les Monges: Viuen en coves que hi ha en un tossal proper. Sempre van descabellades i només es pentinen quan plou i fa sol.
• A Molins de Rei: Pujaven a una clariana del bosc a realitzar els més foscos designis, el pla on anaven és conegut com el Pla de les Bruixes, ara ja és dins la població.
• A Cervera : Hi havia una bruixa que es deia Margarida, la van penjar acusada de mesquineria i bruixeria; totes les bruixes es trobaven al Carreró de les bruixes, construït al segle XIII, que fins a finals del S. XIV no en van canviar el nom per l'actual. El nom es deu a la seva gran concentració de bruixes; els dies assenyalats que es trobaven eren les nits quan la lluna estava al 100% plena. Cada any es fa una festa anomenada Aquelarre per recordar les bruixes que havien habitat aquest poble del Centre de Catalunya.
• A Pedraforca : Les bruixes salten i ballen per sobre les argelagues el dia de Sant Silvestre.
• A Arbúcies : Es diu que totes les dones són bruixes pel fet d'haver-hi nascut. D'aquí ve la dita Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.

Localitats on resten judicis de bruixes:


 Consten judicis i execucions a les localitats següents:

• Calders: Foren executades cinc dones del mateix poble i del veí de Viladecavalls de Calders.
• Caldes de Montbui: Al maig del 1619 foren jutjades Antònia Puig i Braga, Margarida Pujolràs, Margarida Mimó i Casavellor i Montserrada Durrius. El 1620 foren detingudes cinc dones més, de les quals Eulàlia Úrsula fou l'única que se'n salvà, alliberada, després de ser condemnada a mort. Tenia només 18 anys.
• Castellterçol : foren jutjades, torturades i condemnades a mort Elisabet Cerdà i Joana Carrera.
• Granera: Al novembre del 1619 foren torturades i jutjades Antònia Salamó i Joana Oliver.
• Sabadell: Al gener del 1620 foren torturades i jutjades Joana Sol i Guilleuma Roberta.
• Sant Miquel de Toudell: Al 22 de novembre de 1619 es va detenir Ramona Porta, acusada de bruixeria. Va ser traslladada a la presó de Caldes de Montbui, on va morir penjada el 4 de juny de 1620.
• Toralla: foren torturades i jutjades set dones, a més d'un home, de les quals quatre foren penjades a la forca: Cebriana Polvorera, Pere de Françoy, Eulària Pellicera, Joana Françoya i Joana Bertomeua d'Erinyà, Elisabet de Monic i Margarida Thomasa de Serradell, i Caterina Colometa de Toralla. Cebriana Polvorera i Elisabet de Monic foren condemnades que ella suspesa quedi a la forca presents els testimonis esmentats i una copiosa multitud. Pere Françoy, Caterina Colometa i Joana Bertomeua foren condemnats a l'exili dels dominis de la Varvassoria de Toralla: Margarida Thomasa fou condemnada a la presó i a ésser vigilada pels parroquians, com Joana Françoya, i no penjada a la forca pel fet d'estar prenyada. Eulària Pellicera fou absolta i alliberada.

Plaça de les bruixes al Vallès Oriental

Poblacions de Catalunya amb tradicions relacionades amb les bruixes

Hi ha moltes poblacions relacionades amb bruixes a Catalunya, totes aquestes poblacions són las que tenen aquesta relació:

• A Dosrius
• A Girona
• A Granollers
• A La Quar
• A Vallgorguina
• A Vilopriu
• A Arenys de Munt 
• Al Canigó 
• A Llers
• A Sarroca de Bellera
• A Terrassa
• A Vallbona de les Monges 
• A Molins de Rei 
• A Cervera 
• A Pedraforca 
• A Arbúcies 

Que o qui eren les bruixes?

Les bruixes són dones que tenen un pacte amb el diable.
La saviesa es sol representar per mitjà de múltiple arrugues molt fines a la cara, donat que històricament es relacionava amb l'experiència i la vellesa.

Les societats androcentristes i masclistes medievals i de segles posteriors l'han convertida, sovint en un ésser perillós (pels homes) pel seu poder, el coneixement i la llibertat.

S'ha arribat a assassinar dones, cremades vives, enterrades vives, etc. acusades de ser bruixes, i que va donar lloc a l'caçera de bruixes

És creença popular que les dones nascudes en determinats pobles són bruixes, i que les altres adquireixen aquest poder mitjançant un pacte amb el diable o per algunes pràctiques màgiques. Es creia que les bruixes tenien una berruga com signe del seu pacte amb el dimoni. Pensaven que podien cavalcar a escombres.

Auques del Puig Castellar

Fauna i flora del Puig Castellar

La Serra de la Marina es troba situada a la regió biogeogràfica Mediterrània.

 L'orientació ombrívola dels vessants vallesanes comporta formacions pròpies de les zones més humides, alzinera i rouredes, són pròpies de zones seques la vegetació d'aquestes orientacions està constituïdes per comunitats arbústiques i herbàcies, com el pi pinyoner.

Els vertebrats constitueixen el grup faunístic millor estudiat. En els rius no hi ha peixos malgrat la presencia d'invertebrats aquàtics. Els amfibis estan ben representats sense que hi hagi cap element excepcional. El mateix poden dir dels rèptils, cal assenyalar l'absència de la serp de Ecolapi i de l'escurció Ibèrica.

Les aus demostren també un important component d'espècies d'aquests dos tipus d'habitats. També hi ha espècies rares dels espais oberts, ocupen les comunitats arbostives de la solana de la Serra es tracta d'immigradors transsaharianes, com el còlit vos ( oenanthe hispanica ) el tallarot emmascarat, el cap sigrany i la bisbita campestre.

Els carronyers són abundants, cal esmenta, l'interès de la nidificació de una parella de ducs.

Dels mamífers trobem l'eriçó fosc, ocupa les zones ombrívoles.

Dels rosegadors com l'esquirol i el ratolí del camp.

El conill és molt abundant en determinat sectors, també la llebre destaca per la seva extremada raresa 

L’ empremta humana que van deixar els ibers va ser totes les restes històriques com objectes i cases... etc

Bosc Mediterrani

Els boscos mediterranis són un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos. Els estius són típicament càlids en altituds baixes interiors. Els hiverns són típicament suaus en zones litorals però poden ser freds a l'interior i a grans altituds.

3 tipus d'animals:

Senglar: És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les del davant més llargues que les del darrere, té més desenvolupada la part posterior del cos.

Gamarús: Són de color bru, rogenc o grisós, no tenen orelles i tene els ulls foscos. Fan 38 dentimetres de llargària i té una envergadura de 92 a 95 centimetres.Poden viure fins a 18 anys i poden pesar de 400 a 550 grams segons els sexe, les femelles pesen més.

 

Sargantana:Es fàcilment identificable, a primer cop d'ull, per tindre la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans.

Els exemplars adults poden fer fins a 270 mm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos.

La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles grogues molt ostensibles en els flancs, entre les quals també n'hi ha de negres. El ventre, per la seva part, mostra tons blancs groguencs. Els mascles en zel tenen la gola i la zona temporal de color vermell ataronjat. D'altra banda, els mascles normalment exhibeixen puntets blaus a l'espatlla, cosa que és molt útil per a diferenciar ambdós sexes.

3 tipus de vegetació:

Pi:Els pins són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat.

Les fulles tenen una forma acicular característica i s'apleguen en forma de fascicles de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Les espècies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.

Avellaner: L'avellaner és un arbre silvestre o conreat pels seus fruits secs, les avellanes.

Alzina:La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 centímetres, el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals .

Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sargantana_cuallarga

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bosc_mediterrani

http://ca.wikipedia.org/wiki/Porc_senglar

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gamar%C3%BAs

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_(arbre)

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Avellaner

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alzina

Serralada de Marina

Es una terra antiga i viva. Encerclada per grans nuclis urbans,que compleix un paper fonamental com a espai verd, educatiu i de lleure dins de l'àrea metropolitana. Malgrat aquesta pressió humana, el parc presenta una fauna i una vegetació notables i conserva un ric patrimoni històric, del qual destaquen poblats ibèrics, monestirs i masies.

Es ca declarar parc natural al 2002 però es va fer al 1997. Es va declarar parc natural per la gran part de fauna i flora que hi ha en el parc.

Especificitat de la Serralada de Marina

Forma part de la Xarxa d'Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Consorci del Parc de la Serralada de Marina està integrat pels municipis de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El Pla especial, sensible a problemàtica que presenten els espais periurbans, regula aquest territori i estableix els criteris bàsics de protecció i millora ambiental i paisatgística, compaginant la conservació del patrimoni natural i cultural amb l’ús de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques.

Per què els ibers es van assentar a la Serralada de Marina?

Es van assentar allí perquè la serra de marina era un lloc tranquil, on hi havia animals per caçar i aconseguir aliment, i per veure si els venien a atacar.

L'entorn natural. La Serralada de Marina: Mapa

Característiques del Puig Castellar

El poblat ibèric del Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del Turó del Pollo o Puig Castellar.
Les magnífiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que va haver de ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa: la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas de l'interior, cap al Vallès. Va ser ocupat des del segle VI aC. fins a començaments del segle II aC i pertanyia a la tribu dels laietans.
L'estructura urbanística del poblat s'adapta a les característiques del terreny, i les cases s'aixequen en terrasses que salven el desnivell. S'han trobat objectes amb que ens indiquen els usos i les funcions dels espais i les activitats que es realitzaven, com ara l'emmagatzematge, el teixit, la mòlta de gra o la metal·lúrgia.
El Museu Torre Balldovina va realitzar actuacions arqueològiques de les quals cal destacar el condicionament de l'entorn i els accessos de les estructures, per tal de garantir la conservació i, també, l'adequació del jaciment.
Les excavacions han permès recuperar un gran nombre d'objectes, alguns dels quals demostren la riquesa del jaciment. Una bona part d'aquestes peces estan al Museu. La col·lecció d'eines de ferro és una de les més importants que es coneixen.

EMPREMTA HUMANA AL PUIG CASTELLAR

L'espai ocupat per la Serralada de Marina es un exemple de la història de poblament a Catalunya. Els `primers ocupants dels cims i turons, són els poblats del Puig Castellar, del Turó de les Maleseses i del Turó d'en Boscà, que mostren una disposició de cases al llarg de carrers, a voltes units per comunicacions transversals i amb muralles defensives. Per les restes trobades, s'hi poden veure existència de ramaderia, agricultura, industria tèxtil, ceràmica i monedes.

http://www.arqueotur.org/yacimientos/poblado-iberico-del-puig-castellar.html

Parc Natural, Parc Nacional i Espai Protegit

Un Parc Natural és un espai reserva de territori amb un cert nivell de protecció legal davant l'acció de l'home.

Un parc nacional és un espai natural protegit per la llei de contaminació i desenvolupament dels humans.

Els espais naturals protegits són el conjunt d'espais naturals que tenen una declaració de protecció pel fet de contenir sistemes o elements naturals representatius, fràgils, amenaçats o d'especial interès ecològic, paisatgístic, científic o educatiu. 

Qui eren i on vivien els ibers?

Filòleg, Oriol Aznar: Solució del cifratge en Iber= La koosa es booma: La gossa es toma

http://www.google.es/imgres?q=alfabet+iber&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=BX7mogQfHKL6YM:&imgrefurl=http://blocs.xtec.cat/canrullciclesuperior/%3Fp%3D255&docid=8rbqdRjSu_667M&imgurl=http://html.rincondelvago.com/000407115.png&w=329&h=433&ei=CpnVT-K-HZKDhQfQvPT0Aw&zoom=1&iact=hc&vpx=282&vpy=123&dur=7917&hovh=258&hovw=196&tx=127&ty=103&sig=116249958689143388862&page=1&tbnh=152&tbnw=118&start=0&ndsp=12&ved=1t:429,r:1,s:0,i:73

http://www.google.es/imgres?q=mapa+poblat+iberic&hl=ca&biw=1137&bih=506&gbv=2&tbm=isch&tbnid=-qy_zBplRL0auM:&imgrefurl=http://usuarios.multimania.es/Eduard_Vilagrosa/presenta/present.htm&docid=wLYGGRXtGvjIuM&imgurl=http://usuarios.multimania.es/Eduard_Vilagrosa/presenta/mapacat.jpg&w=511&h=408&ei=FKfVT-PKL4-Z0QXG4NH-Aw&zoom=1&iact=rc&dur=156&sig=109083475600465608305&page=1&tbnh=147&tbnw=184&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0,i:70&tx=108&ty=59

http://ca.wikipedia.org/wiki/Alfabet_iber

Historiadora, Javiera Jimenez:

 La Moneda:

 A l’època dels ibers va començar a introduir-se la moneda, la van introduir els grecs quan van començar a comerciar amb els ibers. Les monedes són unes petites peces de metall que tenen gravats uns dibuixos a cada cara. Les seves monedes podien ser de bronze i de  plata i a la zona de Catalunya hi va haver tres poblats que van encunyar monedes: Untikesken (Empúries), Kesse (Tarragona) i Iltirta (Lleida).

 Les monedes servien per pagar els productes que es compraven i per pagar els soldats per lluitat a les guerres.

L’escriptura:  Els ibers sabien escriure. Ho feien sobre làmines de plom i les persones de categoria alta sabien llegir i escriure.

Eren caçadors /recol·lectors o bé agricultors/ramaders? 

Els aliments els obtenien treballant a l’agricultura, la ramaderia, la caça, la pesca i la recol·lecció, la carn la obtenien principalment de la caça i per treballar a els camps feien servir eines de ferro. També coneixien l’arada per llaurar els camps. Era tirada per animals.

La ramaderia la feien servir per obtenir productes secundaris (llana, llet), derivats (formatge) i per treballar al camp o tirar dels carros.

Què cultivaven, què menjaven, què bevien?

Cultivaven fruites i productes que procedien del animals. Els ibers s’alimentaven de cereals (ordi, blat), llegums (llenties, faves), vinya, carn (cabres, bous, cordera, tossina), caça (cérvols, cavalls, porcs senglars, conills, cargols), begudes ( cervesa i aigua), llet i formatges.

Enigma: En una petita bossa hi han unes monedes. Les observem amb atenció i ens fixem en la seva iconografia. 7 tenen un cavall i 5 un dofí . Amb aquestes monedes quantes nits d'allotjament podríeu pagar per a tots els membres del vostre grup? Explica raonadament quantes monedes us sobrarien:

7 cavalls: 3.50 ilturons

5 dofins: 0.83 ilturons

Total= 4.33 ilturons

Resposta: Podrien pagar 1 nit per cada un i ens sobrarien 0.33 ilturons i monedes son 2,06 dofins

Bibliografia: http://www.aiguasotaelmar.com/conferencies-escola/els-ibers-a-catalunya

http://associaciolacana.blogspot.com.es/2011/11/els-ibers.html

Reporter Gràfic, David Jimenez:

Geògraf, Ayoub Baztami:

Localització poblats ibèrics

Es trobaben poblats a:

-Soses                         -Cunit              -Lloret de Mar

-Gandesa                     -Tomabous       -Palamós

-Alcanar                      -Calafell          -Pontós

-Arbeca                       -Badalona         -Roda de Ter

-Benifallot                   -Brull               -Ullastre

-Tivissa                        -Olèrdola        -Sta. Coloma de Gramenet

Els poblats ibers eren força petits, solien estar envoltats de muralles i torres fetes de pedres. Les parets dels habitatges estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les teulades estaven fetes de branques d’arbres i pedres. A cada habitatge hi solia viure una família.En els poblats existien edificis d’ús comú. A les cases  hi havia una sala rectangular on es feien les funcions principals de la vida quotidiana.

Poblats a Catalunya

Airenosis: Els airenosis eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la Península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus

Ilergets: Els ilergets eren un dels pobles que ocupaven part de la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans.

Ilercavons: Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC. Abastava aproximadament el territori entre el Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa

Cossetans: Els cossetans o cessetans foren una tribu ibèrica que vivia al camp de Tarragona, des d'aproximadament el Coll de Balaguer fins al peu del Massís del Garraf.

Laietans: Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa al sud del riu Llobregat fins a la Tordera.

Andosis: Els andosins eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la península ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a Andorra.

Ausetans: Els ausetans eren un poble iber del nord-est de la Península Ibèrica que es citat per Ruf Fest Aviè, Plini el vell i Titus Livi entre altres fonts antigues.

Indiketes: Els indiketes foren un poble iber de la província Tarraconense, a l'extrem nord-est, al golf de Roses i Rhoda i fins als Pirineus ocupant les comarques de l'Empordà, la Selva i potser el Gironès, on es trobaven amb els ausetans.

Sordons: Els sordons, foren un poble de la Gàl·lia, que s'estenien des dels Pirineus cap el nord, bàsicament ocupant la comarca del Rosselló.

Ceretans: Els ceretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus, que ocuparen l'actual Cerdanya i en general la vall del Segre. Foren mestres en curar pernils.

Lacetans: Els lacetans eren la tribu ibèrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC.

Castelans: Els castel·lans foren un poble iber de la Tarraconense al sud del Pirineus, a l'oest dels Ausetans i a l'est dels iacetans.

Bergistans: Els bergistans, foren un poble iber, emparentat amb els ilergets, que vivia a la vall del riu Saiarra. El seu nombre era reduït.

http://www.google.es/imgres?q=mapa+amb+els+noms+del+poblats+ibers+de+catalunya&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=gqNQctkSS_lBOM:&imgrefurl=http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/3-historia-antiga/4-la-peninsula-iberica-a-l%25E2%2580%2599antiguitat/&docid=QvbNhiVemMMz7M&imgurl=http://lh3.ggpht.com/_KKTCT60suEU/TCtPmDivmnI/AAAAAAAAAbM/PymqjBmFKV0/mapacat.gif2.png&w=400&h=319&ei=c8vVT5_3C9KIhQeLmay9Aw&zoom=1&iact=hc&vpx=635&vpy=104&dur=1247&hovh=200&hovw=251&tx=96&ty=85&sig=116249958689143388862&page=3&tbnh=133&tbnw=167&start=25&ndsp=15&ved=1t:429,r:8,s:25,i:178

http://www.google.es/imgres?q=ruta+dels+ibers+a+catalunya&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=cNHujl3edCm2qM:&imgrefurl=http://www.vegueries.com/historia/iberosCAT.asp&docid=LTHtLHjkT7P2SM&imgurl=http://www.vegueries.com/historia/images/mapaiberos.gif&w=225&h=231&ei=BczVT_e1L8KDhQfay8zmAw&zoom=1&iact=hc&vpx=117&vpy=154&dur=143&hovh=184&hovw=180&tx=92&ty=81&sig=116249958689143388862&page=1&tbnh=140&tbnw=136&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0,i:70

http://historiahabitatge.blogspot.com.es/p/ledat-antiga-svii-ac-s-v-dc.html

http://www.google.es/imgres?q=poblat+ib%C3%A8ric+puig+castellar&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=Frx0spnPhKZ-ZM:&imgrefurl=http://usuarios.multimania.es/Eduard_Vilagrosa/presenta/marc.htm&docid=otGRO1RH2XO_3M&imgurl=http://usuarios.multimania.es/Eduard_Vilagrosa/presenta/Poblatiberic.JPG&w=410&h=287&ei=csTVT83JAZGyhAeP5qT1Aw&zoom=1

http://www.google.es/imgres?q=poblat+ib%C3%A8ric+puig+castellar&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=FYhuMGgtErUAIM:&imgrefurl=http://www.arqueoxarxa.cat/Jaciments/POBLAT-IBERIC-PUIG-CASTELLAR-STA.-COLOMA-DE-GRAMANET&docid=cAd3Y3DTGWBv1M&imgurl=http://www.arqueoxarxa.cat/var/ezwebin_site/storage/images/jaciments/poblat-iberic-puig-castellar-sta.-coloma-de-gramanet/galeria/puigcastellar_2/22909-1-cat-ES/puigcastellar_2_general_carousel.jpg&w=620&h=300&ei=csTVT83JAZGyhAeP5qT1Aw&zoom=1

http://www.google.es/imgres?q=ruta+dels+ibers&hl=ca&biw=1080&bih=501&gbv=2&tbm=isch&tbnid=5YwmIg3vKRnmWM:&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Ruta_dels_Ibers&docid=lQ9j0lukHJyw5M&imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Catiberica.svg/330px-Catiberica.svg.png&w=330&h=336&ei=esjVT5b2GYKwhAfn5N3vAw&zoom=1&iact=hc&vpx=97&vpy=132&dur=1211&hovh=227&hovw=222&tx=69&ty=119&sig=116249958689143388862&page=1&tbnh=138&tbnw=136&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0,i:70