Llegendes de bruixes

LES BRUIXES DE LLERS

 

Llers és un d'aquests pobles de Catalunya on la tradició ha establert que totes les dones, pel sol fet d'haver-hi nascut, ja duen implícita la condició innata de ser bruixes. Una de les poques coses que queden i s'han anat ransmetent de les bruixes de Llers és l'escomesa que van fer al campanar de Figueres.
Les pedregades que congriaven de LLers estant i que eren engedades al damunt de la plana de l'Empordà, sembla que sovint havien estat desfetes i esbargides per les batallades de les campanes de bronze del campanar de Figueres. Moltes vegades les bruixes havien provat d'annular aquell destorb a les seves malvestats, però com que el campaner s'en malfiava sempre i solia estar força a l'aguaït, les havia fet recular sempre a toc de campana. Fins que a l'últim, tipes i cuites d'aquella murga que ja feia massa temps que durava, van aplegar-se en magna assamblea amb els bruixots de Palau saverdera i tot el bruixam de l'Empordà i del Rosselló per planejar una operació a gran escala i aconseguir l'objectiu que era el seu desfici: l'ensorrament de campanar figuerenc.

Van escollir com a data més adient la nit de Sant Silvestre, la darrera nit de l'any, que és, segons les teories bruixesques, quan les bruixes gaudeixen d'un poder més gran. Aquella nit es veu que al campaner de Figueres li devia costar un xis agafar el son, o potser tenia una mena de pressentiment estrany. El cas que és que es va llevar i va pujar a dalt del campanar per assegurar-se que tot anava a l'hora. I va tallar just. Amb el temps d'adonar-se que les diverses formacions de bruixes, cadascuna a cavall de la seva escombra, s'anaven acostant amb un tarannà molt agressiu. Es tractava d'un atac aeri amb totes les de la llei, com si fos un precedent de les aviacions de guerra actuals. El campaner es va posar a vogar les campanes sense perdre gens de temps, quan les bruixes del primer flotó començaven a llençar-se en picat damunt del campanar. La batalla degué ser paorosa. I l'enrenou també. les batallades per una banda i les imprecacions, els fàstics i els renecs de les bruixes per l'altra. El campaner va aconseguir esbargir aquell bruixam que se li venia al damunt però la torre va quedar amb senyals evidents d'alguns impactes de els bruixes. Els qui hagin vist el campanar figuerenc de l'església de Sant Pere abans del 1936, es recordaran segur que estava una mica escantonat de la part de dalt. Doncs bé, sembla que aquell desperfecte era un vestigi d'aquell cèlebre atac de les bruixes.

http://bruixes.mediterraniadansa.com/histories-de-bruixes

A description of picture angles

Town and Village Square

The village square is very large and spacious with lots of grass and lots of people walking the streets or shops.Within the square is the town hall, which has made ​​a few years ago again, is more modern and more beautiful. The council is very big on the inside is still as before. For the square there are many games to play and take pictures and people like it because is very colorful and lively.

Santa Coloma de leyenda

Era día 23 de mayo, y David un niño de Santa Coloma, alto, delgado y simpático, y su amigo Joan también de Santa Coloma, pero más bajito y gordito, decidieron ir a dar una vuelta por la montaña de las brujas de Santa Coloma, donde dicen que cada persona que va ahí desaparece, porque por lo que cuenta la leyenda en esa montaña desde tiempo de los iberos empezaron ha habitar una brujas viejas, con una verruga en la nariz y que montaban en escoba, invocadas por los iberos del Puig Castellar para que les diesen salud, y suerte en las batallas. Pero no fue así, les fue todo mal, los iberos morían en las batallas, no nacían bebes, etc... Entonces  hubo un día que los pocos que quedaban invocaron a las brujas para que se fueran de allí, y al momento de invocarlas aparecieron todas, y lo devastaron todo, dejando el pueblo destruido y sin ningún habitante. Y según la leyenda las brujas fueron encerradas en un santuario antes de devastarlo todo con un conjuro del mago del pueblo construido por ellas en la montaña pero no podían salir hasta que no les abrieran la puerta. 

David y su amigo conocían a trozos la leyenda, pero igualmente fueron, subiendo la montaña. Era de tarde y estaba oscuro, eran casi las siete y no les importaba estar cansados. Llegaron hasta arriba de la cima y vieron una puerta de madera antigua y un poco echa polvo, con unas inscripciones en el idioma ibérico, pero ellos no lo lograban entender. Dieron un seguidos numero de golpes muy fuertes, pero como no se abría cogieron un palo largo y grueso  y empezaron a darle golpes a la puerta, y al rato se empezó a abrir y salieron unas sombras negras de ahí. Ellos se asustaron y salieron corriendo, pero llegó una bruja detrás de él y les dijo que durante toda su vida tendrían suerte, salud y dinero por liberarlas. Y toda la ciudad se entero de ese fenómeno y decidieron llamar a la montaña Torrent de les Bruixes. Pero igualmente sigue pasando los que pasaba antes, unas pocas personas desaparecían cada año en la montaña y la gente que iba por allí luego se quedaban sin trabajo y no podían tener bebes, pero todos tenían algo en común, habían golpeado la puerta de madera pero sin que nadie les abriera.

Santa Coloma

-Des de quan hi ha població al territori que ara és Santa Coloma de Gramenet?


Diverses troballes arqueològiques de l'època neolítica i neolítica, descobertes dins el terme de Santa Coloma de Gramenet, posen de manifest la presència d’ agrupaments humans almenys des de l’any 3500 aC. Sembla que entre els segles X i VI aC arribaren al pla del Besòs diverses migracions procedents del nord que confluïren, pocs temps més tard, en l’assentament de la tribu ibèrica dels laietans, establerta cap al segle VI o V aC al poblat del Puig Castellar, a l’extrem nord de l’actual municipi. Els laietans ocupaven tota la franja costanera des de Sitges fins a Blanes.


-Qui eren els ibers i on vivien?


Són un poble que va viure a l'est de la Península Ibèrica entre els segles V i I a.C. Hi haia més de 20 tribus diferents, i vivien repartides pels territoris que ara estan ocupats per Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. Quan els grecs van desembarcar a la Península, els ibers van ser els primers que havien trobar i li van posar el nom Ibèrica.

-Hi ha evidències de poblament a l'Edat Antiga?

En l'edat Antiga la població es va dedicar al conreu , i les coves van passar d'habitatge a ser refugis de vianants i pastors. No hi ha gaires dades d'aquest temps, però s'han trobat monedes i ceràmica en parts dels turons i en les rutes com la del turó de Sant Joan

-Hi ha algun monestir, torre de guaita, masia o féu a l'Edat Mitjana?

Els historiadors tenen dubtes si la família Tarascó, que està relacionada amb aquest castell, procedia de Provença o d'aquest indret. Aquesta família repobladora es devia assentar en aquest lloc vers el 1044.

 -Quan i com va créixer tant Santa Coloma de Gramenet?

Va créixer molt entre l'any 1950 a l'any 1975, de tenir 15000 habitants a 137000 habitants per causa dels emigrants.

http://stk-creditdesintesi.blogspot.com.es/

http://www.castellsmedievals.com/solsones/181-naves/525-castell-de-tarasco

http://www.xtec.cat/ceipbanus/revi/r63/pa63/0463.htm

Llocs importants de Santa Coloma

Puig Castellar

Torre Balldovina

Ajuntament

Serralada Litoral

Serra de Marina

Torrent de les Bruixes

Fotografies de llocs importants de Santa Coloma

                                                                     Església Major

                                                           Ajuntament i Plaça de la Vila

                                                                     Puig Castellar

                                                                     Torre Balldovina

   Torrent de les Bruixes

Historia de Santa Coloma

Abans Santa Coloma es deia Gramenet del Besos. A finals del segle XIX diverses famílies de la burgesia barcelonesa, que van posar Santa Coloma de moda, perquè anaven allí a estiuejar.
Un dels historiadors de Santa Coloma, Ferran de Segarra era propietari de la Torre Balldovina. L'edifici més emblemàtic de Santa Coloma era can Roig i Torres, que ara es una escola de música, construïda entre el 1906 i el 1912.
La presencia de famílies adinerades va fer pujar la economia de la població colomenca. Al haver-hi estiuejans es va fer la Festa Major d'Estiu.
Al segle XIX va haver-hi dos aconteciments tragics, els ''besossat'' de 1808 de la riuada del Besos, que va fer grans danys als conreus i al 1808 durant la Guerra del Francès, soldats francesos van assaltar Santa Coloma i van asessinar a 14 vilatans, i desprès es va produir la Guerra de Santa Coloma el 22 de setembre del 1808, on els militants de Bisch amb 600 homes van derrotar a 2.200 francesos, i a la batalla de Sant Jeroni les tropes de Napoleo van sacsejar la ciutat i van provocar enormes danys.
Al 1913 es va començar a construir el riu del Besos i la església de Santa Coloma. Per causa de la crescuda de població al segle XX, es van construir nous barris. Al arribar la democràcia, es va començar a contruir nous ponts i el Metro. Al 2009, Bartomeu Muñoz, ex alcalde de Santa Coloma va ser detingut per corrupció.


http://www.grame.net/ca/principal/la-ciutat/santa-coloma-turistica/historia-de-la-ciutat.html

Fotografies de fauna i flora de l'excursió a Serra Marina

FAUNA:

Cucs verds

                        Són les larves de papallona. Sempre mengen fulles verdes d'arbres. 

 Papallona

Són insectes voladors que surten dels cucs i que volen, i obtenen aliment a partir del pollen. Resisteixen al fred i totes nomès viuen un dia.

Xinxa pudent

                                     Insecte amb un cos en forma d'escut. De color negre.

FLORA:

Cirer d'arboç

Són arbusts autòctons dels boscos de les zones mediterrànies. Els arboços són els fruits de l'arbre. Aquesta espècie es considera susceptible a incendis i piròfila. L'arbre és assoleix entre 5 i 15 metres d'alçada.

Cactus

Són plantes amb una flor, i que el seu únic aliment es l'aigua que absorbeix des de la terra, per les arrels.

Amapola

Es una planta silvestre de fulles simples i allargades. Pot tenir fins a 50 centímetres de diàmentre i els pètals es cauen amb facilitat.

      Fotografies: Oriol